[Article] Educació: Una prioritat nacional

Catalunya té totes les condicions per ser un espai de coneixement i de talent de referència al sud d’Europa excepte la sobirania que li cal.

educacioCatalunya és un país que no té grans recursos naturals en el sentit clàssic del concepte. El seu gran recurs natural són les persones, les persones amb una educació de qualitat adaptada al món del segle XXI. Avui, les nacions fortes i d’avantguarda es construeixen amb ciutadans ben preparats, creatius i emprenedors en qualsevol àrea en la que treballin, sigui en el sector de la salut, industrial, acadèmic o de serveis, per citar alguns exemples, i això només s’aconsegueix amb una educació capaç d’oferir respostes a les necessitats i a les preocupacions de la societat, en cada època i en cada moment. La riquesa  de les nacions depèn, per damunt de tot, de la qualitat de l’educació, de la plena integració del conjunt de la població al sistema educatiu i de la fluïdesa en la relació entre les institucions de la societat i el sistema educatiu i de recerca, no sempre evident. Continua llegint

Publicat dins de Article, General | Etiquetat com a , , ,

[Article] República i Salut per a tothom

Catalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li aplica el tractament d’urgència. Això ha fet que l’Organització Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea. Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”. Són dos exemples de com quan les administracions catalanes tenen llibertat suficient poden posar en pràctica models de referència al món.

pere-joanDesgraciadament, fins i tot en Salut, un àmbit teòricament transferit en la seva totalitat a la Generalitat, l’Estat boicoteja i aigualeix totes les iniciatives catalanes. Per començar, amb una política devastadora de retallades que obliga a assumir la responsabilitat de la inversió en Salut i Educació a les comunitats autònomes, mentre partides estatals com Defensa s’han mantingut gairebé intactes.

De fet, els contraris a la independència fan gala d’un cinisme inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari o fan encara una cosa més greu: gosen actuar contra l’estat del benestar i la cohesió social per defensar la seva idea nacional de la unitat de l’Estat (“Les hemos destrozado el sistema sanitario”). És inevitable: la lluita pels drets sempre ha topat, arreu, amb els reaccionaris a qui beneficia l’’status quo’. Si no se’n surten, per sort, és gràcies als milers de professionals que, malgrat l’escanyament pressupostari, cada dia es lleven i treballen amb empenta i amb una gran dedicació i sacrifici per servir els seus conciutadans i, malgrat tot, garantir-los un dels millors sistemes sanitaris del món.

Per què molts professionals sanitaris creiem que la independència és el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans? La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d’acord amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de forma permanent. Aquesta raó de fons té tres conseqüències operatives: podrem procurar un model de gestió cada cop més eficient, podrem dedicar més part de la riquesa produïda al sistema de salut i podrem recuperar la retribució als professionals del món sanitari.

El projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària, en tràmit al Parament, estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), restablint al nostre territori la universalització de l’assistència sanitària. Un cop aprovada, haurem d’esperar el tradicional recurs al Tribunal Constitucional, que suspendrà automàticament l’esperança de milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la Llei ja estaria en vigor.

La nova República Catalana ens presenta l’oportunitat de convertir la transparència en eix fonamental de la gestió pública, amb la màxima exigència democràtica. Aquesta transparència en l’ús dels recursos públics del nostre sistema sanitari és el que haurà de garantir a tots els ciutadans de Catalunya la millor assistència possible a tots els nivells al llarg del temps.

Qui dubta que, amb la independència, tenim l’oportunitat de fer realitat un sistema sanitari millor? Un sistema on es parli d’inversió més que no pas despesa en Salut? La capacitat dels professionals catalans, la recerca i la docència al màxim nivell són el fonament d’aquesta aspiració. La construcció de la Salut de la República Catalana ha de permetre crear un sistema de tothom i per a tothom basat en els principis bàsics d’equitat, qualitat, sostenibilitat i universalitat.

pere-joan-cardonaPere-Joan Cardona i Iglesias, és metge i investigador biomèdic català, especialitzat en l’estudi de la tuberculosi. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia el 1992 per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) després d’haver estudiat a la Unitat Docent de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Escriu i pinta a l’aquarel·la i signant com a “iklèsies”.
Publicat dins de Article, General | Etiquetat com a , , , , ,

[Comunicat] La fiscalia atempta contra l’Estat de Dret

La fiscalia general de l’Estat ha presentat una segona querella pels delictes de prevaricació i desobediència contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els altres tres membres de Junts pel Sí de la mesa del Parlament, Lluís Corominas, Anna Simó i Ramona Barrufet.

p3700680_0La fiscalia deixa fora de la querella Joan Josep Nuet perquè la “falta de voluntat de sumar-se al projecte polític de ruptura unilateral amb el sistema constitucional s’infereix de la seva trajectòria com a diputat”.

Es tracta d’un escrit sense precedents, que davant un mateix fet objectiu ataca uns diputats i en deixa uns altres de banda per un judici d’intencions. Això demostra una persecució discriminatòria del tot impròpia d’un Estat de Dret.

L’escrit també demostra la progressiva ideologització de la fiscalia, que en comptes de defensar l’Estat de Dret es dedica a defensar l’aparell de l’Estat.

Aquest menysteniment total de la fiscalia a l’Estat de Dret es produeix quan es compleixen 36 anys del cop d’Estat del 23F. Llavors, un tinent coronel de la Guàrdia Civil va haver de fer la feina bruta d’una part de l’aparell de l’Estat i va acabar a la presó.

Dijous, 23 Febrer del 2017

Publicat dins de Comunicat ANC, General | Etiquetat com a , , , , , ,

Artur Mas a la xerrada de l’ANC Sabadell: “Hem de perdre la por a tenir por”

Amb puntualitat britànica, a dos quarts de vuit de la vespre, dimarts passat l’Auditori de l’Espai Cultura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 rebia el president Mas amb una llarga ovació. Aplaudiments —més enllà d’idees o de militàncies— que volien agrair no només la seva presència en la xerrada organitzada per Sabadell per la Independència – ANC a la nostra ciutat, sinó també el seu paper en el tauler de la independència que juga Catalunya les darreres setmanes. A la memòria de tots, la imatge del president jutjat, vist per sentència, en una judicialització de la política que ningú no entén.

 Imatges emocionants per escalfar l’ambient

L’acte va començar amb la projecció del vídeo “#Eleutheromania. Freedom for Catalonia”, que van realitzar el Marc, l’Ane Santiago, l’Aina i la Júlia, al 2014, mentre estudiaven Publicitat a la Universitat Pompeu Fabra. Un vídeo emocionant que dimarts escalfava l’ambient a la sala del carrer d’en Font, plena a vessar de persones desitjoses d’escoltar el protagonista de les darreres setmanes.

El periodista Jofre Llombart va ser l’encarregat de conduir la xerrada, que començava amb una pregunta clara al president Mas: després de quatre anys de procés, com acabarà tot això? La resposta, clara i contundent: “Aquest és l’any més decisiu“. El president Mas afirmava que les forces de l’Estat espanyol “van a rebentar-ho tot” i recordava la necessitat d’exercir el nostre dret a decidir: “Només fent el referèndum, ja hem guanyat”.

La clau és la mobilització de la gent

El president insistia una vegada i una altra en la necessitat de mobilitzar la gent: “les institucions catalanes per si soles són massa dèbils per enfrontar-se a l’Estat espanyol. Pot actuar davant de mil, dos mil, tres mil persones… però davant de dos milions no pot fer res”. Un reconeixement constant a la capacitat de la societat catalana de manifestar-se quan i on calgui per fer valer els seus drets i els seus desitjos de llibertat: “hem d’aprofitar totes les ocasions que se’ns brindin per enviar missatges a Europa i al món”.

Davant els dubtes sobre la reacció d’un estat que es nega a pactar cap referèndum i la decidida actitud del nostre poble a fer-lo, Mas recordava que “l’Estat espanyol té força per fer por. Però hem de perdre la por a tenir por“. Ells tenen la fiscalia, bona part de l’aparell judicial, el control de l’aixeta, un munt de mitjans de comunicació, la capacitat de relació internacional per poder pressionar, els llargs braços de la guerra bruta per carregar-se els lideratges sobiranistes. “I nosaltres, què tenim?  Un projecte clar, una voluntat decidida, les nostres institucions i una capacitat de mobilització que mai no s’ha vist”.

Depèn de nosaltres

“A mi em van comunicar que no podia fer el 9N per correu electrònic, ara envien funcionaris personalment amb la notificació”, comentava per il·lustrar el canvi que està fent l’Estat espanyol davant la reclamació de sobirania de la societat catalana. “No poden enviar l’exèrcit, però per sota d’això poden fer-ho tot. Com més bèstia sigui l’acció de l’Estat espanyol, més potent serà la reacció de Catalunya”.

La independència té un preu, però la dependència té un cost” afirmava el president Mas mentre el micròfon entre les butaques li feia arribar les preguntes. Cobrarem les pensions? A qui haurem de pagar els impostos? “Fins que Catalunya no tingui un estat de ple dret, ningú pot quedar desvalgut”. Catalunya, un cop més, emmirallant-se en Dinamarca amb la voluntat de ser un país d’oportunitats i de justícia. En l’auditori del centre de Sabadell, s’hi podia palpar el somni que, ara sí, tenim a tocar. Tot depèn de nosaltres.

Si voleu reviure l’acte o no hi vau poder assistir, aquí us en deixem el vídeo.

Publicat dins de Conferència, General, Xerrada | Etiquetat com a , , ,

Francesc Homs: Mai caminaràs sol

2017-02-20-photo-00000383Vergonya repetida. Quaranta mil ciutadans (i deu mil més al tram zero) vam acompanyar el president Mas i les conselleres Rigau i Ortega fins a les portes d’un judici indigne.

Dilluns dia 27, hem de repetir un gest tan emocionat com vergonyós, tornant a acompanyar un càrrec electe fins a les portes del jutjat. En Francesc Homs, que el 9 de novembre del 2014 era portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, serà jutjat per prevaricació i desobediència per haver organizat el procés participatiu del 9N. Per haver posat unes urnes i que poguéssim parlar del nostre futur.

Les llibertats, a judici

De nou, la vergonya. El silenci. La ràbia. La mateixa que fa tot just quinze dies va omplir el passeig Lluís Companys de Barcelona per demostrar a qui encara no ho vol veure que no és una acció particular, que no es tracta d’un somni messiànic, que això no va de lideratges polítics que puguin portar-se a judici, si és que hi ha alguna llei al món capaç de dur les llibertats a judici. Va de ciutadans compromesos amb el seu futur. I compromesos amb els seus dirigents polítics, siguin del color que siguin, que ens van fer costat quan tots vam demanar posar les urnes.

No ens aturaran

Cada cop hem de sortir al carrer per fer visible que Catalunya és un país que vol decidir sobre el seu futur, que aquest és un procés que —precisament per ser popular i transversal— no té aturada possible. Només ens aturarem amb el vot a la mà davant una urna. I si cal anar mil vegades a defensar el nostre dret a decidir, el nostre futur com a país, ho farem. Aquest tren no el deixarem passar.

Dilluns 27, a la plaça de Sant Roc

Dilluns que ve, Sabadell per la Independència i Òmnium Cultural Sabadell juntament amb partits sobiranistes, també acompanyarem en Francesc Homs en defensa de les llibertats. A les vuit del vespre, ens trobarem a la plaça de Sant Roc davant de l’Ajuntament de Sabadell i ens concentrarem, un cop més i les vegades que calguin, per donar suport a tots aquells que ens van ajudar a dir que volem un país més just, una Catalunya independent, un nou Estat.

T’esperem dilluns. No pots faltar-hi. Endavant República!

Publicat dins de Concentració, General | Etiquetat com a , , , ,

Hem celebrat la festa de l’ANC «Fem futur»

16836480_1131934416917731_5350302128854363753_o

Els tallers de maquillatge i xapes van aplegar centenars de criatures i pares a les cues de la gran festa de l’ANC al Parc Catalunya de Sabadell diumenge passat. Mentrestant, música, cinema, vermut i tallers omplien els racons del parc on el centre era, sens dubte, l’interès per saber com ens organitzarem al nou Estat.

Mentre petits i grans gaudien de les activitats que l’ANC havia preparat per un matí de diumenge festiu, més de 500 persones van veure el vídeo de la campanya «Fem Futur», que plantejava els reptes que tindrem els catalans en educació, sanitat i serveis socials. Un interès que molts van poder mostrar en alguna de les parades informatives. Sens dubte, tot un èxit de convocatòria que, de ben segur, tindrà força rèpliques en els propers mesos.

16797643_1131934480251058_3523114511213993446_o

Parlar del nostre futur

Perquè es tracta de gaudir del moment que estem vivint, tot just uns mesos on els que volem una Catalunya independent parlem de com volem que sigui la nostra societat. Més justa, més solidària, més bolcada amb les persones. I per això l’ANC Sabadell va muntar les parades informatives, on es van explicar els plans de futur per al nostre país a tothom: als qui volen la independència i als indecisos, als qui vénen de fora i als qui viuen de fa anys a casa nostra.

La festa va tenir lloc l’endemà de la increïble marea blava que va omplir el centre de Barcelona reclamant al govern espanyol que ens deixi acollir. Una mostra més de com volem que sigui el nostre país, de com volem construir l’Estat que ens aculli a tots.

16804180_1131942103583629_9141403912518941148_o

Gràcies a tothom que ho va fer possible

Des d’aqui, el nostre més profund agraïment als més de 70 voluntaris de SAbadell per la Independència-ANC que van participar en els actes festius, a la Bodega Coca, als artistes Werens i Fullet que ens van ajudar amb el taller de grafit i van acabar fent un meravellós mural amb una estelada, als grups 3de8 i Els Notes que van posar la música, als ciutadans que es van acostar a l’autocar del Banc de Sang fent cas d’una crida constant per proveir els nostres hospitals i clíniques, a tots els que es van atansar al parc Catalunya per viure una trobada per parlar del nostre futur col·lectiu.

Hi ha trens que només passen un cop a la vida. I hi ha dies per celebrar que ja arriben. Com diumenge, com tants altres que vindran. Gràcies a tothom i endavant República!

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Publicat dins de Acte, Concert, Fem Futur, General, mobilització, Parades de carrer, Taller, Vídeos | Etiquetat com a , , , , , , ,

[Article] Cooperativisme i mútues, benestar per al segle XXI

Al llarg del temps, la dependència d’un estat que no és el nostre, i que sempre ens ha estat hostil, ens ha obligat a espavilar-nos com a país. La societat civil catalana ha hagut de generar institucions i projectes que probablement haurien correspost a un estat propi. Això és particularment evident en l’àmbit dels serveis socials i del benestar. Sense els recursos d’un estat, el país ha hagut de construir xarxes de solidaritat pròpies d’una societat moderna i disposada a encarar els reptes del futur. Però aquest model popular i català va patir la greu garrotada de 1939.

benestar-social-2La industrialització de Catalunya, a partir de la dècada de 1830, va generar una societat essencialment diferent, i amb necessitats pròpies. L’Estat espanyol, ineficient i centrat en un model econòmic antic, es va revelar incapaç d’atendre les noves demandes socials. En aquest context, els sindicats obrers i també altres institucions socials van haver de construir una mena d’estat del benestar a l’ombra. Una de les primeres funcions dels sindicats contemporanis va ser la creació de mutualitats, o entitats d’ajuda mútua, destinades a ajudar els seus socis en cas de malaltia, atur o altres necessitats.

Ja a mitjan segle XIX, es van estendre les cooperatives de consum, que pretenien fer accessibles a la classe obrera un gran nombre de productes. En els anys següents, també van aparèixer les cooperatives de producció, que alguns sectors llibertaris van veure com una alternativa al capitalisme. A les cooperatives, tots els socis en són accionistes i, doncs, en són alhora treballadors i empresaris.

L’escassa aposta per l’escola per part de l’Estat liberal espanyol va convertir l’analfabetisme en un mal crònic. Això explica l’enorme difusió de l’escola religiosa i de les escoles privades a Catalunya. També des del moviment obrer es va intentar respondre a aquesta situació amb la formació d’acadèmies i d’ateneus, on els treballadors i treballadores podien estudiar després de les llargues jornades laborals.

Per una via similar, la classe obrera va poder accedir a l’assistència mèdica mitjançant la creació de mútues. Aquest va ser el cas de la Quinta de Salut l’Aliança, una cooperativa sanitària creada el 1904 i que els anys següents es va estendre àmpliament.

La previsió de la vellesa, i el foment de l’estalvi entre la classe treballadora van ser un dels motius de la creació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, també el 1904. L’entitat, liderada per l’advocat catalanista Francesc Moragas, va néixer després de les dues vagues generals de 1901 i 1902, i pretenia garantir un futur digne a les famílies obreres.

L’obtenció de les primeres cotes d’autogovern, amb la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) va permetre eixamplar l’economia i els serveis socials. La Generalitat republicana (1931-1939) va fer un salt extraordinari en aquest terreny. Durant la II República, el regidor d’ERC a Barcelona Roc Boronat va crear l’Associació de Cecs de Catalunya i el cupó dels cecs, que va permetre garantir una vida digna als discapacitats visuals i a altres col·lectius històricament marginats.

Tot aquell teixit social es va esfondrar amb la desfeta de 1939. Algunes entitats van ser dissoltes, altres van patir la depuració dels seus directius i associats, molts dels quals van haver d’optar per l’exili. Les associacions que van sobreviure van haver de modificar substancialment el seu sistema de funcionament i les seves actuacions. En aquell context, el monopoli de la caritat exercit per l’Auxilio Social de Falange Espanyola va manifestar de nou la incapacitat de l’Estat espanyol per generar una xarxa social eficaç. Tampoc el model de seguretat social sorgit de l’Estat totalitari no va respondre a les autèntiques necessitats socials. Avui que estem construint la República Catalana, com a estat social i de dret, és bo que reprenguem la nostra tradició com a base per encarar un futur que volem equitatiu i just.

 

Agustí Alcoberro i Pericay, historiador i escriptor català, així com professor d’Història Moderna a la Universitat de Barcelona. Entre el maig de 2008 i el setembre de 2014 fou director del Museu d’Història de Catalunya. Doctor en història ha escrit, editat o publicat valuosos estudis sobre la història de Catalunya, en concret, sobre els temps de l’edat Moderna i sobre les dues grans guerres catalanes: la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió. Ha dut a terme, paral·lelament, una important tasca de divulgació de la història, cosa que l’ha dut a col·laborar amb El Temps, Sàpiens, el programa En guàrdia de Catalunya Ràdio, TV3 i amb el Museu d’Història de Catalunya, que dirigeix. Durant més de vint anys va realitzar la tasca de mestre de secundària a l’IES Mercè Rodoreda de la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat.[2] Com a escriptor, ha mimat en especial el públic jove, però deu a la literatura d’adults el seu triomf més important: la novel·la Retrat de Carme en penombra, guanyadora del Premi Sant Jordi.
Políticament, pertany a ERC i havia sigut militant de Joventuts Revolucionàries Catalanes, Partit Socialista d’Alliberament Nacional Provisional i Independentistes dels Països Catalans. Va ser membre de l’Assemblea de Catalunya, del Comitè Català Contra la Constitució Espanyola i del Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. És patró de la Fundació Congrés de Cultura Catalana. El 2015 es va presentar a les eleccions al secretariat nacional de l’Assemblea Nacional Catalana.[1
Publicat dins de Article, General | Etiquetat com a , , , , , ,