Carta oberta a UxC: Unitat pel Canvi o la vergonyosa incoherència.

Unitat pel Canvi o la vergonyosa incoherència

Dijous dia 30 de juliol al Ple de l’Ajuntament de Sabadell es va presentar la proposta perquè la nostra ciutat pogués entrar a formar part de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) i, tot i que ja podíem intuir que això no seria possible donades les majories resultants de les eleccions, teníem l’esperança que determinades formacions votarien d’acord amb allò que proposen als seus electors. Però n’hi ha que no ho van fer. Ens expliquem.

Durant la campanya electoral de les eleccions locals, CiU, Esquerra Republicana de Catalunya i La Crida per Sabadell van subscriure els acords del document Els ajuntaments per la independència promogut per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) a tots els municipis de Catalunya. El compromís era que des de Sabadell per la Independència – ANC (SBDxI-ANC) donaríem suport electoral a les candidatures que subscriguessin els acords. Les tres forces polítiques esmentades s’hi van adherir. Un dels punts subscrits era portar al primer ple ordinari del nou consistori la proposta d’adhesió de la nostra ciutat a l’AMI. Dijous passat van complir amb el seu compromís.

La proposta d’adhesió a l’AMI es presentava sense tacticismes de cap mena, amb honestedat, com s’havia defensat durant la campanya electoral, sabent que l’aritmètica feia complicada la majoria resultant per adherir-hi Sabadell i, per això, agraïm a aquests partits el compliment del compromís subscrit.

En aquests moments, més de 720 municipis dels 947 (76 % del total) que hi ha Catalunya estan associats a l’AMI, cosa que mostra la seva gran representativitat i la veu del municipalisme dins del procés sobiranista. Sabadell no hi serà, però continuarem treballant en pro de la independència.

Després de les eleccions i d’un prudent silenci per part nostra i veient que l’AMI era un tema que influïa en les negociacions per constituir govern a la ciutat, vam demanar reunions amb totes les forces sobiranistes i les partidàries del dret a decidir, amb la idea de veure on teníem punts en comú. Així doncs, vam parlar amb els partits sobiranistes CDC, ERC i Crida per Sabadell, i també amb UDC, Guanyem Sabadell i Unitat pel Canvi (grup municipal constituït per Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i Podemos). Val a dir que el nostre posicionament va ser integrador atès que no volem frontismes i també perquè creiem que construir una ciutat i una societat lliure dins un país independent demana el concurs de tothom.

Amb el PSC no vam arribar a parlar-hi, tot i els múltiples correus, trucades i compromisos verbals de poder tenir-hi una xerrada. Lamentem aquesta actitud. Entenem que han passat, des del punt de vista nacional, a compartir posicions unionistes amb el PP i Ciudadanos, amb qui ja fan pactes a ciutats com Lleida.

Alguns poden pensar que Unió Democràtica de Catalunya (UDC) —que quan vam signar els acords feia coalició amb Convergència— també havia de votar a favor de l’AMI, però la realitat és que ells en el moment de l’acord ja van fer posar un punt preveient que pogués passar el que finalment ha passat.

Entremig, ha succeït el trencament de la federació de CiU (però no el grup municipal), que ha provocat un rembombori considerable en la política catalana. En la nova situació, UDC va anunciar que votaria NO a entrar a l’AMI, cosa que no enteníem si, tal com diuen, es declaren catalanistes i volen una consulta. Una consulta amb una sèrie de diàlegs i de “senys” que, en la nostra opinió, l’Estat espanyol ha donat mostres sobrades que no complirà mai. Pensem que s’autoenganyen, però respectem la seves posicions i esperem que s’afegiran de nou al procés a causa del desengany que tindran. En converses amb ells, van mostrar les seves raons i prevencions. Hem de tenir en compte que els que han quedat dins d’UDC són persones no favorables al procés. No ens sentim, doncs, enganyats ni manipulats com s’ha dit, però sí que no podem estar conformes ni còmodes amb les seves decisions. En tot cas, la responsabilitat és seva davant dels seus electors i davant tota la societat catalana. Atesa la pluralitat en el seu electorat en el moment de la signatura dels acords, al final hi ha hagut abstenció i acompliment de la paraula donada.

Entenem el posicionament dels partits marcadament dependentistes i immobilistes com són el PP, Ciudadanos i PSC. Tot i que estem a anys llum dels seus posicionaments i que, en el Ple, per justificar-los van exaltar el populisme, mentint demagògicament i descaradament amb els seus arguments, van complir amb els seus programes electorals i van votar NO.

Només volem subratllar una qüestió davant l’argument que Sabadell no va votar sobiranista. Recordem que aquest tema va ser molt present a la campanya municipal. Recordem unes dades que parlen per si mateixes:

– ERC, Crida, CiU (sobiranisme): 34.628 vots (41,8 %)

– PSC-PSOE, C’s, UPyD i PP (dependentisme): 27.142 vots (34 %)

– UxC, Pacma, PST i Guanyem (federalisme / sobiranisme): 19.993 vots (24,1 %)

Participació: 82.763 vots (55,15 % del cens).

El vot sobiranista va augmentar un 39 % respecte dels resultats del 2011. Queda clar el que Sabadell vol!

Quan parlem de Guanyem Sabadell la cosa ja no és tan clara, però tenint en compte les paraules del seu regidor, dient que no van tenir el nostre suport i promoció durant la campanya perquè no havien signat els acords i, per tant, no tenien el compromís, i considerant que són un grup de molt recent formació i amb una massa social molt unionista, també podem entendre el seu vot negatiu. No ho compartim, perquè haurien de saber que la millor manera de servir el seu electorat és tenint més recursos i capacitat normativa i això només ho aconseguirem amb la independència, però els vots que van obtenir són seus i qui vota mana.

Quan parlem d’Unitat pel Canvi, però, la cosa ja canvia. Com pot ser que, reconeixent el mateix cap de llista, el Sr. Berlanga, que el seu electorat és molt divers, format per independentistes, federalistes i unionistes, es posicionin al costat del PP, PSOE i Ciudadanos votant NO? Entenem que, precisament per aquesta diversitat, no es posicionin obertament a favor del SÍ, però d’aquí a votar NO! Què passa? Que prescindeixen obertament dels seus votants no unionistes? Tots sabem —perquè a Espanya tant el PP com el PSOE i Podemos ja s’han preocupat de fer-ho saber— que el federalisme que ens podrien donar és de fireta, si és que estan disposats a donar-ne algun. Hem dit donar, perquè per tenir un federalisme com cal, real, s’han de federar dos Estats en igualtat de condicions. Tot el que no sigui això, avui es pot donar i demà tornar-ho a prendre. ¿O és que els catalans no tenim memòria de totes les promeses que ens han fet i que no s’han complert?

Algú pot entendre la proposta d’una república catalana dins d’una monarquia espanyola? Això és rupturisme, mantenir-nos sota una monarquia? I algú entén aquest concepte? És a dir, encara que estiguin a favor d’una Espanya federal, primer han de votar pel trencament. Si no és així, aquest vot quedarà al costat dels unionistes i no ens podrem federar com Déu mana mai. És per això que, tot i pensar que el vot afirmatiu era el millor, enteníem i així n’havíem parlat amb els representants d’UxC que el més lògic era una ABSTENCIÓ. Amb aquesta opció no prioritzaven cap dels diversos corrents de la coalició i respectaven les diferents ideologies dels seus votants.

I sobre el fet que l’entrada a l’AMI no es podia votar en un Ple? Pensen els regidors, escollits en eleccions democràtiques on van concórrer, que no tenen prou representativitat? Perquè fins i tot en el cas d’organitzar una consulta ciutadana i que la voluntat de la ciutat fos adherir-se a l’AMI, els estatuts d’aquesta associació demanen que l’acord ha de ser per majoria absoluta del Ple. Per tant, acabarien havent de ser els regidors els qui decidissin l’adhesió de la ciutat a l’AMI.

UxC ha prioritzat el vot d’una part del seu electorat i s’han oblidat absolutament de la resta. Han prescindit completament de la diversitat i de tota la gent que, sent d’esquerres i que volen fer un país nou, els van fer confiança. Per això el nostre desencís. Aquests són els que es diuen hereus del PSUC? Aquests són els que volen fer un canvi? Quin canvi? On és l’esperit rupturista i progressista? Per què no es posen al costat del poble? Ignoren el poble pel qual diuen treballar i es posicionen al costat dels que actuen amb ànim colonialista.

Estem en un moment en la historia del nostre país en què podem fer entre tots un Estat nou, realment democràtic, just, integrador, econòmicament i socialment potent, modern, europeu i obert al món… o podem seguir com fins ara, sense aspirar a res, fent el que ens deixin fer des de Madrid, cada cop més pobre i socialment injust o, fins i tot, en venjança per haver intentat votar, encara més esclafat.

És molt important que els ciutadans sàpiguen per què ha servit el seu vot i, en funció d’això i de les legítimes aspiracions de cadascú, la propera vegada hem de tenir molt clar el que realment votem.

La majoria dels partits i coalicions han votat el que la lògica i per coherència han declarat, però els senyors d’Unitat pel Canvi ens han defraudat molt amb aquesta votació. Una vergonyosa incoherència.

Unitat pel Canvi, us esteu comportant com un fre al futur esperançat de molts. Penseu-hi.

Visca Catalunya lliure!

 

Francesc Baró

Coordinador de SBDxI – ANC

Sabadell, 31 de juliol del 2015

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.